El Tarlà és, sense cap mena de dubte, una de les figures més entranyables, singulars i representatives de la cultura popular i l'imaginari festiu de la ciutat de Girona. A diferència de la gran majoria d'éssers mitològics catalans, que solen tenir arrels en el paganisme, en la personificació de les forces de la natura o en la religió, el Tarlà té un origen molt diferent: es basa en una figura històrica, un personatge humà real que, amb el pas dels segles, la memòria col·lectiva i la tradició oral han elevat a la categoria de mite urbà i icona de la ciutat. La seva història és un relat de resiliència, d'humor i de capacitat de superació col·lectiva davant l'adversitat, valors que els gironins han fet seus i que continuen celebrant amb orgull any rere any. La figura del Tarlà no inspira por ni respecte reverencial, sinó alegria, rialles i un profund sentiment de pertinença a la comunitat.
La llegenda del Tarlà ens transporta a l'edat mitjana, concretament a una època fosca i terrible en què la ciutat de Girona, com tantes altres ciutats europees, va ser durament castigada per una epidèmia de pesta. Segons explica la tradició, un dels carrers més afectats per la malaltia va ser el carrer de l'Argenteria, un carreró estret i bulliciós situat al cor del Barri Vell. Per intentar frenar l'expansió del contagi, les autoritats municipals van prendre la dràstica decisió de posar tot el carrer en quarantena, bloquejant-ne els extrems amb barreres de fusta i aïllant completament els seus habitants de la resta de la ciutat. Els veïns de l'Argenteria es van trobar de sobte tancats a les seves cases, envoltats de malaltia, mort i desesperació, sense poder sortir a treballar ni a relacionar-se, i sumits en una profunda tristesa i angoixa pel seu futur incert.
Enmig d'aquesta situació desoladora, va sorgir la figura d'un personatge peculiar, un veí del carrer que algunes versions identifiquen com un joglar o un acròbata anomenat Tarlà. Aquest home, incapaç de suportar l'ambient de tristesa i apatia que s'havia apoderat dels seus veïns, va decidir actuar per aixecar-los l'ànim. Va agafar una llarga barra de fusta i la va col·locar travessada d'un balcó a l'altre, just al mig del carrer de l'Argenteria. Enfilat en aquesta barra, el Tarlà va començar a fer tota mena de
