El Simiot és una de les criatures més monstruoses, feréstegues i singulars del bestiari mitològic català, amb una presència especialment arrelada i documentada a les comarques de la Catalunya Nord, concretament a la regió del Vallespir i al voltant de la vall del riu Tec, prop de la vila d'Arles. Aquest monstre s'inscriu en la tradició de les bèsties antropomòrfiques que representen la natura més salvatge, incontrolable i perillosa, aquella que escapa completament al domini de la civilització. Físicament, el Simiot és descrit com un ésser d'aspecte terrorífic, a mig camí entre un simi gegantí i un home primitiu o demoníac.
Té el cos completament cobert d'un pèl fosc i espès, unes extremitats llargues i musculoses que li atorguen una força descomunal i una agilitat sorprenent per moure's entre les branques dels arbres més alts, i un rostre deformat amb ulls vermellosos que brillen en la foscor. Un dels trets més característics i repulsius d'aquesta criatura és la seva olor: desprèn una pudor tan forta, fètida i insuportable que la seva presència es pot detectar des de molta distància, provocant nàusees als humans i espantant els animals del bosc. Segons les antigues llegendes, els Simiots vivien amagats als boscos més impenetrables del Vallespir, alimentant-se principalment de fruits silvestres i arrels, però també tenien un instint depredador i cruel.
S'explicava que, durant les èpoques de fam o a l'empara de la nit, baixaven als pobles per atacar els ramats, destrossar les collites i, el que és pitjor, segrestar nens petits per devorar-los als seus caus inaccessibles. Una de les particularitats més curioses i febleses d'aquest monstre és la seva relació amb l'aigua: segons la tradició, l'aigua dolça és verí per als Simiots,
