La Simanya és una de les criatures més aterridores i sanguinàries de la rica i variada mitologia catalana, un ésser que encarna les pors més profundes i ancestrals de les societats rurals que habitaven a l'ombra de les grans muntanyes. A diferència d'altres figures mítiques com les fades o els follets, que sovint presenten un caràcter dual o fins i tot benèvol, la Simanya és la representació pura del terror, una bèstia ferotge i despietada que no coneix la compassió. Segons el folklore i les llegendes populars transmeses de generació en generació a la vora del foc, aquesta criatura s'assembla més a un ogre o a un monstre deforme que no pas a una bruixa tradicional. El seu aspecte exacte és desconegut, ja que aquells que han tingut la desgràcia de creuar-se amb ella poques vegades han sobreviscut per explicar-ho, però se la descriu com una amalgama d'elements grotescos i terrorífics que paralitzen de por a qualsevol que la miri.
El cau d'aquest ésser de malson es troba amagat a les entranyes del massís de Sant Llorenç del Munt, una serralada coneguda per les seves formacions rocoses singulars i els seus boscos espessos. Més concretament, la llegenda situa el seu refugi en una gran cavitat natural situada al vessant oriental del Montcau, una cova que ha acabat prenent el nom de la pròpia bèstia: la cova Simanya. Aquest indret, fosc, fred i profund, és l'escenari perfecte per a les atrocitats d'aquesta criatura, un lloc on la llum del sol amb prou feines pot penetrar i on el silenci només és trencat pels ecos esgarrifosos de la bèstia.
El que fa que la Simanya sigui especialment temuda és la seva dieta macabra. Les històries populars adverteixen que aquest ésser s'alimenta exclusivament de carn humana, i té una predilecció especial pels nens petits. Però no qualsevol nen: la Simanya busca específicament nadons que ja han rebut el sagrament del baptisme. Aquest detall afegia una capa extra de terror religiós a la llegenda, convertint la criatura no només en una amenaça física, sinó també en un agent del mal absolut que s'oposava directament a la protecció divina. S'explicava que, emparada per la foscor de la nit, la bèstia baixava de la muntanya per apropar-se als masos aïllats, buscant la seva presa innocent.
Després de cometre els seus terribles actes i
