La Serena de Gandesa és una de les criatures més fascinants i captivadores de la mitologia catalana, encarnant a la perfecció la dualitat entre la bellesa sublim i el perill mortal. Arrelada a les imponents serres de Pàndols i Cavalls, a la Terra Alta, aquesta criatura comparteix orígens conceptuals amb les temudes sirenes de l'antiguitat hel·lènica, aquelles que van obligar Odisseu a lligar-se al pal del seu vaixell. Tanmateix, la Serena posseeix una identitat pròpia i una presència terrenal que la converteixen en un mite autòcton d'una riquesa extraordinària. La seva història és, en essència, una tragèdia romàntica que ens parla de la força del dolor i de la connexió indissoluble entre l'ànima humana i les forces de la natura.
Segons la llegenda, la Serena no sempre va ser un monstre híbrid. Antigament, era una dona jove d'una bellesa absolutament enlluernadora. La seva gràcia atreia l'atenció de nombrosos pretendents, homes de bé que feien cua per aconseguir un dels seus somriures. Però el cor de la jove es va enamorar d'un foraster, un aventurer de reputació dubtosa. Aquest home la va seduir amb falses promeses i la va abandonar cruelment enmig de la solitud del Barranc de l'Infern. Consumida per un desengany amorós insuportable, la jove va caure en un deliri febril. Quan va despertar, el seu cos havia sofert una metamorfosi esfereïdora: els seus braços s'havien transformat en grans ales i les cames acabaven en urpes d'ocell rapinyaire. En intentar cridar, de la seva gola va sortir una melodia cristal·lina, dolça i hipnòtica. Havia nascut la Serena.
La descripció física d'aquesta criatura és pertorbadora. Conserva el rostre d'una nina de porcellana, emmarcat per una llarguíssima cabellera d'un to rogenc intens, com el foc. En lloc de boca posseeix un petit i corbat bec d'ocell. Les seves ales són colossals, cobertes d'un plomatge marró i groguet que, sota la llum del sol, es confon amb els tons daurats dels camps de blat, permetent-li camuflar-se en el paisatge. Aquesta aparença meitat dona i meitat ocell la converteix en una figura majestuosa però letal. D'una banda, és una depredadora ferotge que ataca els ramats dels pastors. D'altra banda, la seva arma més perillosa és el seu art.
Durant les nits de pleniluni, la Serena s'amaga entre les boscúries
