El Pericó és una de les figures més singulars, fascinants i reverenciades de la mitologia catalana, sent conegut fonamentalment com el geni indomable del metall i l'ànima viva del ferro. Aquesta entitat mitològica té les seves arrels més profundes a les comarques pirinenques del Ripollès i la Cerdanya, territoris històricament vinculats a l'extracció de minerals, la farga catalana i el treball incansable dels ferrers. En la cosmologia popular d'aquestes muntanyes, on la natura es mostra sovint implacable i misteriosa, el Pericó encarna l'essència mateixa de la matèria primera amb què la humanitat ha forjat la seva civilització, les seves eines de cultiu i les seves armes de guerra.
En el seu estat natural i pacífic, el Pericó és descrit com un ésser extremadament menut, tan diminut que resulta pràcticament invisible a l'ull humà. Habita en el silenci fred i fosc de les vetes de mineral amagades a les entranyes de la terra, i posteriorment, es trasllada a l'interior dels lingots i les peces de ferro un cop aquestes han estat extretes i foses. Mentre el metall roman fred i en repòs, el Pericó dorm plàcidament, sent una presència imperceptible però constant, bategant com un cor minúscul dins la duresa de l'acer i el ferro colat.
No obstant això, la veritable i aterridora naturalesa d'aquest geni es manifesta quan entra en contacte amb l'element que més detesta i que alhora l'alimenta: el foc. Quan una peça de ferro és introduïda a la fornal ardent de la farga, el Pericó es desperta bruscament, sentint com la calor abrasadora envaeix el seu refugi. Segons expliquen les antigues llegendes transmeses de pares a fills a la vora de la llar de foc, la calor extrema l'enfureix de tal manera que, incapaç de suportar el suplici, salta directament al bell mig de les flames. És en aquest precís instant quan es produeix una metamorfosi espectacular i esfereïdora. Alimentat per la fúria i per l'energia incandescent del foc, aquell ésser microscòpic comença a créixer de manera desmesurada i imparable, transformant-se en qüestió de segons en un gegant colossal de ferro massís, roent i fumejant.
Aquest Pericó gegantí, encegat per la ira, es converteix en una força destructiva de la natura. Amb passos que fan tremolar els fonaments de la farga i del poble sencer, escomet
