El Pare Llop és una de les figures més imponents i temudes dins de la rica mitologia popular catalana i valenciana, arrelada profundament en les zones rurals i muntanyoses on la presència del llop era una amenaça constant per a la supervivència de les comunitats. Aquest personatge es presenta fonamentalment com un espantacriatures, un recurs folklòric utilitzat pels adults per infondre por als nens i evitar que s'allunyessin de la llar o s'endinsessin en els boscos perillosos. Se'l descriu habitualment com un home vell, d'aspecte ferotge, salvatge i embrutit, que viu aïllat al bell mig del bosc, lluny de la civilització. La seva característica més singular i aterridora és el domini absolut i gairebé sobrenatural que exerceix sobre les manades de llops, les quals l'obeeixen cegament com si fos el seu autèntic rei o líder espiritual. En la tradició catalana, la seva figura és comparable a la d'altres éssers mítics de la nit, com el conegut Home del Sac, però amb un vincle molt més estret amb la natura salvatge i indòmita.
El control del Pare Llop sobre aquests animals depredadors no és inherentment benevolent ni malèvol, sinó que es regeix per un codi estricte de respecte i hospitalitat. Utilitza les manades de llops per atacar implacablement el bestiar i les persones que el menyspreen, el tracten amb arrogància o li neguen l'hospitalitat i la generositat quan ho necessita. En canvi, si se'l tracta amb amabilitat, respecte i se li ofereix recer, ell garanteix que els llops respectin els ramats i les vides de les persones de la contrada. Una coneguda llegenda de la Pobla de Lillet exemplifica perfectament aquesta dualitat de la seva naturalesa: un pagès ric i orgullós que li va negar refugi durant una nit especialment freda d'hivern va veure amb desesperació com els llops aniquilaven completament els seus ramats l'endemà. Segons el relat, liderades pel mateix Pare Llop, les bèsties semblaven invulnerables als trets dels caçadors. El pagès només va aconseguir recuperar la prosperitat i la pau un cop es va penedir de la seva actitud i es va reconciliar humilment amb ell. En agraïment pel seu perdó, la família del pagès va establir un tribut anual de menjar i va oferir la seva casa per al Pare Llop sempre que ho necessités, pactant així una convivència pacífica.
