El Nyítol és, amb tota probabilitat, una de les criatures més fascinants, diminutes i alhora més letals i temudes de tot el compendi de la mitologia catalana. A diferència dels grans monstres, gegants o dracs que basen el seu poder en la força bruta i en un aspecte aterridor, el perill del Nyítol rau precisament en la seva naturalesa gairebé indetectable. Les antigues creences el descriuen com un ésser minúscul, d'una mida microscòpica o fins i tot totalment invisible a l'ull humà, que flota i es mou lliurement per l'aire, transportat pels corrents i les brises lleugeres, buscant sempre la seva pròxima víctima de manera silenciosa i implacable.
El modus operandi d'aquest ésser és tan subtil com esfereïdor. S'explica que el Nyítol aprofita les hores nocturnes, quan les persones estan profundament adormides i indefenses, per apropar-se a elles. Amb gran sigil, s'introdueix pel conducte auditiu de la víctima i inicia un viatge a través de l'oïda fins a arribar a les profunditats del cervell. Un cop allà instal·lat, el Nyítol comença a dur a terme la seva acció devastadora: s'alimenta lentament i voraçment de la memòria, els pensaments i els records més preuats de la persona hoste. És un paràsit de l'ànima i de la ment humana, que consumeix allò que ens fa ser qui som.
Els efectes de la presència del Nyítol són devastadors i progressius. La persona afectada comença a patir petits oblits constants, que ràpidament deriven en una pèrdua de coneixement severa, confusió mental i una demència profunda. Les víctimes obliden els noms dels seus éssers estimats, els episodis de la seva vida i, finalment, fins i tot com realitzar les tasques més bàsiques. Segons la llegenda, si no s'aconsegueix extreure l'ésser del cap a temps —una tasca pràcticament impossible atesa la seva naturalesa invisible—, el pacient acaba morint d'un esgotament mental i físic absolut, consumit des de dins per
