El Molet, també conegut com el Millet o simplement fullet en algunes contrades, és una de les figures més singulars, esquives i, alhora, temudes de tota la rica mitologia catalana. A diferència d'altres éssers fantàstics que habiten als boscos profunds, a les aigües cristal·lines dels gorgs o a les entranyes de la terra, el Molet és una criatura indestriablement lligada a l'element de l'aire. Se'l descriu tradicionalment com un follet minúscul. Com molts altres follets de la tradició europea i mediterrània, el Molet comparteix un caràcter eminentment entremaliat, juganer i, de vegades, un pèl maliciós. Gaudeix gastant bromes pesades als camperols, despentinant els vianants, aixecant les faldilles de les dones o fent volar els barrets i la roba estesa. Aquestes accions, tot i ser molestes, s'inscriuen dins del comportament típic dels esperits de la natura que busquen trencar la monotonia de la vida quotidiana amb petits actes de caos controlat. Tanmateix, darrere d'aquesta façana aparentment inofensiva i bromista, la llegenda del Molet amaga un vessant molt més fosc, inquietant i profundament arrelat en les pors ancestrals de les societats rurals tradicionals.
La tradició popular explica, amb un to de advertència i misteri, que el Molet posseeix una capacitat sobrenatural i perillosa: pot deixar embarassades les dones joves i fadrines si aquestes tenen la desgràcia de rebre una ventada forta amb el follet de cara. Aquesta creença, que vincula l'acció invisible del vent amb la fertilitat no desitjada i monstruosa, reflecteix el temor antic cap a les forces incontrolables de la natura. Segons els relats més esgarrifosos transmesos de generació en generació, si una dona era víctima d'aquest embaràs sobrenatural, el resultat no era un infant humà corrent, sinó que acabava donant a llum una criatura absolutament monstruosa i deforme, coneguda popularment amb el nom de "mola".
Aquest ésser aterridor naixia amb múltiples caps, extremitats desproporcionades i un aspecte que desafiava qualsevol descripció racional. El comportament de la mola era tan espantós com la seva aparença: es deia que tenia el costum de fugir ràpidament i amagar-se just després del part o, en els casos més horripilants i traumàtics, intentava retornar desesperadament a l'interior del ventre
