El Micó és una de les criatures més fascinants i esquives de la mitologia catalana, íntimament lligada a un dels fenòmens geològics més extraordinaris del país: la Muntanya de Sal de Cardona. Aquest imponent diapir salí, que s'alça com un autèntic iceberg de mineral pur al bell mig de la comarca del Bages, és el vestigi d'un antic mar interior que es va assecar fa milions d'anys. En les profunditats d'aquesta formació única, entre laberints de galeries subterrànies, coves naturals i meandres cristal·lins, hi habita el Micó, el geni guardià d'aquest regne de sal.
Físicament, les poques llegendes que s'atreveixen a descriure'l el presenten com un ésser estrany i solitari, d'aspecte gairebé irreal. Se l'ha comparat sovint amb una criatura de les cavernes, un individu menut, esquerp i de moviments sigil·losos, perfectament adaptat a la foscor perpètua del seu domini subterrani. El tret més inquietant de la seva fisonomia és la seva mirada: uns ulls d'un blau intens i fred, com l'aigua glaçada, que penetren la negror de les catacumbes salines. La seva pell sembla mimetitzar-se amb les parets de la mina, adoptant les tonalitats blanquinoses i translúcides del mineral que l'envolta.
La funció principal del Micó és la de custodiar les gemmes de sal més pures i valuoses que s'amaguen a les entranyes de la muntanya. Ell és el protector de l'antic mar dessecat, i es diu que s'alimenta exclusivament d'aquesta roca que dona gust a la vida. El seu poder més temut i extraordinari és la capacitat de transformar en salmorra qualsevol cosa, o qualsevol persona, que toqui amb les seves mans. Aquesta maledicció salina ha estat l'origen de moltes històries i advertències entre els miners que durant generacions han extret la riquesa d'aquesta muntanya.
Antigament, abans que la industrialització i la cobdícia humana profanessin la muntanya amb l'ús indiscriminat de dinamita i maquinària pesant, el Micó potser era una presència més tolerant. Però les contínues explosions i l'avenç implacable de les galeries mineres el van obligar a retirar-se cada cop més endins, refugiant-se en els soterranis més profunds i inaccessibles de tot el país. Allà baix, en la foscor inorgànica i silenciosa, el geni de la sal roman amagat, ple de neguit per la destruction del seu hàbitat ancestral.
La
