La Maruga és una de les criatures més singulars i inquietants que habiten en l'imaginari popular i la mitologia de l'aigua a Catalunya. Es tracta d'un ésser minúscul, pràcticament invisible a l'ull humà, que viu exclusivament en aigües dolces, amagant-se en les aigües cristal·lines de les fonts, els rierols amagats dins dels boscos més espessos i els llacs de muntanya. La seva naturalesa està profundament lligada a la puresa de l'aigua, però la seva interacció amb els humans és temuda, especialment per les dones joves de les zones rurals.
Segons les antigues creences transmeses de generació en generació, el gran perill de la Maruga rau en la seva capacitat d'introduir-se en el cos humà. S'explicava que si una noia jove, assedegada després d'una llarga jornada de treball al camp o caminant per la muntanya, s'agenollava per beure aigua directament d'una font o d'un riu on habitava una Maruga, aquesta s'escolava ràpidament per la seva gola sense ser detectada. Però el fet més extraordinari i aterridor d'aquesta criatura era el seu poder fertilitzador màgic. La tradició assegura que la presència de la Maruga a l'interior del cos de la dona la deixava embarassada per art de màgia, sense que hi hagués intervingut cap home. Aquesta creença, profundament arrelada en el folklore, funcionava sovint com una explicació mítica, i alhora com una excusa o un relat encobridor, per als embarassos no desitjats o fora del matrimoni en les estrictes societats rurals d'èpoques passades.
La figura de la Maruga, doncs, transcendeix la simple categoria d'ésser fantàstic per convertir-se en un reflex de les pors, els tabús i
