El Marmotot, també conegut en diverses variants locals com a Marmajor o Marmorat, és una de les figures més ferotges, primitives i aterridores de la mitologia catalana, estretament vinculada al màgic i escarpat massís de Montserrat i, de manera molt especial, a la localitat de Collbató i el seu entorn. Aquest ésser s'emmarca dins de la categoria dels espantacriatures, però la seva naturalesa va molt més enllà de la simple amenaça verbal; el Marmotot és descrit com un autèntic monstre de proporcions colossals, una mena de gegant o ciclop de força descomunal, aspecte bestial i instints antropòfags, dissenyat per infondre un terror absolut en la ment dels infants i mantenir-los allunyats dels perills reals de la muntanya.
Segons les llegendes transmeses per les generacions més antigues als peus de Montserrat, el Marmotot tenia el seu cau ocult a les profunditats inexplorades de les coves del Salnitre, un sistema de galeries subterrànies fosc, humit i ple de misteri. Físicament, se'l representava com una criatura horripilant, coberta de pèl aspre, amb membres llargs i musculosos capaços de moure grans roques, i un rostre deformat on, segons algunes versions, hi destacava un sol ull, a l'estil dels ciclops clàssics. La seva presència estava sempre envoltada d'una olor fètida i de sorolls guturals que ressonaven per les parets de la muntanya, advertint de la seva proximitat.
La llegenda central al voltant del Marmotot a Collbató estava lligada a moments específics de l'any, particularment a la màgica i esotèrica nit de Sant Joan. S'explicava als nens i nenes que, aprofitant la foscor d'aquella nit assenyalada, el Marmotot sortia del seu amagatall subterrani i baixava fins al poble o rondava pels boscos propers. El seu objectiu era clar i terrorífic: buscar infants desobedients, aquells que s'havien allunyat de casa sense permís, que no volien anar a dormir o que gosaven aventurar-se sols pels camins perillosos de la muntanya. Quan en trobava algun, el Marmotot l'agafava amb les seves mans enormes i se'l ficava a les seves grans butxaques o dins d'una enorme cistella d'espart que duia penjada a l'esquena. Un cop capturats, se'ls
