El Lluert del Coll de Canes és una de les figures més temibles i arrelades de la mitologia de la comarca del Ripollès i la Garrotxa, un exponent clàssic de les llegendes de dracs i monstres devoradors que poblaven les zones muntanyoses de Catalunya. Originada cap al segle XII, aquesta llegenda ens parla d'un "lluert", terme que en el vocabulari mitològic català no només fa referència a un simple llangardaix verd, sinó que s'utilitza per designar un drac autèntic, una bèstia de proporcions gegantines, aspecte rèptil i instints sanguinaris. Segons la tradició oral, aquest lluert colossal tenia el seu cau en una cova profunda i fosca situada més enllà de la població de Vallfogona de Ripollès, molt a prop del Coll de Canes, un pas fronterer vital per a les comunicacions de l'època.
La llegenda explica que el monstre era l'autèntic terror de la contrada. S'amagava entre les roques i la vegetació espessa, esperant pacientment que viatgers, pastors o soldats intentessin travessar el coll. Quan la seva presa estava a l'abast, el lluert atacava amb una ferocitat implacable, devorant homes i bestiar sense distinció. Es deia que la seva gana era insaciable; una de les versions més esgarrifoses de la història narra com una vegada va arribar a menjar-se una vintena de soldats d'una sola tacada. La por es va apoderar dels habitants de la vall, i el pas pel Coll de Canes es va convertir en una empresa gairebé suïcida. Molts cavallers valents i caçadors experts van intentar donar mort a la bèstia, però tots van fracassar, deixant els seus ossos escampats al voltant de la cova del monstre com a macabre advertiment.
La fi d'aquesta bèstia va arribar gràcies a l'astúcia d'un presoner de guerra condemnat a mort. L'home va pactar la seva llibertat a canvi d'acabar amb el monstre, i va sol·licitar únicament un cavall, una llança i un mirall de grans dimensions. Amb aquests elements, va col·locar el mirall a l'entrada de la cova del drac. En despertar-se i sortir, la bèstia va veure el seu propi reflex i, pensant-se que era un rival, s'hi va llançar a sobre per atacar-lo. L'enginyós presoner va aprofitar aquesta distracció fatal per clavar-li la llança directament al coll, posant fi a la vida de la criatura.
Aquesta victòria va retornar la pau i la seguretat a les muntanyes. Com
