La llegenda de les Bruixes d'Altafulla és una de les tradicions més arrelades i fascinants de la Costa Daurada, convertint aquesta pintoresca població del Tarragonès en un autèntic epicentre de la mitologia catalana relacionada amb la bruixeria. Segons la dita popular, "Altafulla, tres dones, tres bruixes", una expressió que reflecteix la profunda connexió d'aquest municipi amb el món esotèric i els relats sobrenaturals que s'han transmès de generació en generació. La presència d'aquestes figures mítiques s'ha mantingut viva gràcies a la tradició oral i a obres com les d'Antoni Gelabert i Casas, un mestre xilògraf que va recollir i il·lustrar aquestes històries, preservant-les de l'oblit per a les futures generacions.
Aquestes dones de la nit, persistents en les seves males arts, sentien una aversió profunda pel so de les campanes de l'església. Aquell bram de bronze sagrat les aterrava i era l'única cosa que els impedia entrar lliurement a la població. Fartes d'aquesta barrera sonora, van decidir actuar. Una nit de tempesta ferotge, amb trons, llamps i un xàfec esborronador que amagava qualsevol soroll, centenars de bruixes de tota la comarca es van reunir amb un propòsit fosc: destruir el campanar. Mitjançant els seus encanteris obscurs, es van transformar en un enorme estol de corbs negres. Aprofitant que tothom dormia profundament a causa del temporal, van començar a desmuntar la torre, arrencant-ne les pedres una a una amb els seus becs, de manera totalment silenciosa.
La feina avançava a bon ritme i el campanar anava perdent alçada ràpidament. Però la fatalitat, o potser la inexperiència d'una bruixa més jove i cansada, va fer que una de les pedres li rellisqués del bec. La pedra va caure rodolant just sobre la teulada de la rectoria, on dormia el mossèn. El soroll sobtat va despertar el capellà, que en treure el cap per la finestra va presenciar una escena dantesca: el campanar estava mig enderrocat, envoltat d'un núvol espès i negre de corbs, i el terra estava ple de pedres escampades. Sense dubtar-ho ni un instant, el mossèn va córrer cap a la torre en runes. Veient que encara quedava una campana dempeus, es va posar a brandar-la amb totes les seves forces per demanar auxili.
El so potent i sagrat de la campana va tenir un efecte demolidor sobre
