L'Aldonça Rossa, coneguda popularment en l'imaginari col·lectiu i en la història com «la bruixeta de Bellver», és una de les figures més singulars i captivadores dels relats de bruixeria a Catalunya. Nascuda aproximadament l'any 1607 a la pintoresca població de Bellver de Cerdanya, la seva història s'emmarca en una època fosca i convulsa on la por, la superstició i la cacera de bruixes eren fenòmens habituals a les zones muntanyoses dels Pirineus. El que fa que el cas de l'Aldonça sigui veritablement excepcional no és només la seva edat, sinó el seu paper dual com a suposada bruixa i, alhora, com a remeiera capaç de desfer els encanteris malèfics d'altres dones.
Segons explica la tradició i recullen els documents històrics, l'Aldonça posseïa un do sobrenatural que la feia única: era capaç d'identificar quines dones del seu entorn eren autèntiques bruixes. La llegenda diu que ho aconseguia gràcies a una visió pertorbadora, ja que veia aparèixer un petit dimoni assegut sobre l'espatlla esquerra d'aquelles que havien fet un pacte amb el diable. Aquesta habilitat insòlita, sumada als seus amplis coneixements de remeis naturals, li va atorgar una gran fama arreu de les valls de la Cerdanya i l'Alt Urgell. Els veïns acudien a ella cercant ajuda, i la gent li atribuïa la capacitat d'identificar i guarir els mals causats per la màgia negra. Era especialment coneguda per curar els temuts «gotornons» o galteres, una inflamació tumoral dels ganglis del coll que era molt freqüent i temuda en aquelles regions de muntanya.
El relat mític sobre els seus orígens en el món de la bruixeria explica que, quan tot just tenia dotze anys, el seu pare la va enviar a la vila de Puigcerdà amb l'encàrrec de vendre una gallina i algunes llavors de cànem per tal de guanyar uns quants diners per a la família. Durant aquest trajecte, la nena es va creuar amb una dona anomenada Juanga, la qual ja tenia una fosca reputació de bruixa a la comarca. La Juanga va persuadir la jove Aldonça amb promeses de poder i coneixement, proposant-li convertir-la en bruixa com ella. L'Aldonça, potser moguda per la innocència o la curiositat, va acceptar el tracte. Totes dues es van dirigir cap a l'ermita de Quadres, un lloc solitari on, segons la llegenda, la nena va haver de renegar de Déu, de la Mare de
