L'Home d'Escorça és una de les criatures més fascinants, poètiques i profundament ecològiques de tota la mitologia catalana, sent una figura exclusivament arrelada als paisatges únics, frondosos i volcànics de la comarca de la Garrotxa. A diferència d'altres monstres o esperits que es defineixen per la seva hostilitat o per les seves formes grotesques, l'Home d'Escorça és un ésser mistic, silenciós i completament mimetitzat amb el seu entorn natural. És, en essència, l'ànima viva del bosc feta matèria, un esperit guardià que ha pres forma física per vetllar per la integritat dels ecosistemes més antics i inalterats de la regió. La seva existència en el folklore local respon a la necessitat ancestral de les societats rurals de personificar el misteri, la bellesa i la força vital de la natura salvatge, atorgant-li una consciència i una voluntat pròpies.
La fisonomia de l'Home d'Escorça és una meravella de camuflatge i d'integració orgànica. Segons les descripcions de les llegendes, el seu cos no està format per carn ni ossos, sinó per troncs retorçats, arrels nodoses i branques flexibles. La seva pell és una gruixuda capa d'escorça rugosa, que varia de color i textura segons l'estació de l'any i el tipus d'arbres que l'envolten, des del gris cendra dels faigs fins al marró fosc dels roures. Els seus cabells i la seva barba estan formats per falgueres frondoses, heures enfiladisses i molsa humida que goteja rosada al matí. Els seus ulls, sovint descrits com petites escletxes brillants que desprenen una llum verda o daurada, són l'únic tret que delata la seva naturalesa conscient. Aquesta aparença li atorga l'habilitat extraordinària de quedar-se completament immòbil i esdevenir indistingible d'un arbre centenari qualsevol, permetent-li observar el bosc sense ser vist per l'ull humà.
La missió de l'Home d'Escorça és clara i inalterable: és el protector silenciós i el guardià gelós de la flora i la fauna de la Garrotxa. La llegenda explica que vigila incansablement els arbres mil·lenaris, les fonts d'aigua pura i els refugis dels animals salvatges. No sol interactuar amb els humans pacífics que respecten el bosc, però esdevé un enemic implacable d'aquells que el profanen. Llenyataires cobdiciosos que tallen arbres sagrats, caçadors furtius que maten per plaer o
