La Gusarapa és una de les criatures més enigmàtiques i contradictòries de la mitologia catalana, un ésser on la zoologia i la llegenda es barregen fins a fer-se indestriables. Depenent de la font consultada o de la regió, la seva naturalesa varia dràsticament, oscil·lant entre una bèstia física de gran ferocitat i un fantasma nocturn immaterial. Segons el diccionari Alcover-Moll, la Gusarapa és fonamentalment un espantamainades, un espectre o fantasma utilitzat per fer por als nens petits i evitar que s'allunyin de casa a les fosques. Al Priorat, aquesta faceta fantasmal pren la forma d'una mena de gat salvatge i fantasmagòric.
D'altra banda, des d'una perspectiva més terrenal, autors com Joaquim Ruyra l'han descrit com una bestiola feréstega i esmunyedissa que s'amaga en els caus tenebrosos dels boscos, amb un cos tortuós i àgil que recorda al d'una mostela o una guineu.
Seguint aquesta línia que l'assimila a la mostela (coneguda com a paniquesa en algunes zones), a l'Alt
