La Ginebreda és una de les figures més singulars i terrorífiques del catàleg d'espantamainades de l'imaginari popular català, amb una presència especialment documentada a la comarca del Berguedà, concretament a la zona de la bòfia de Fumanya, al municipi de Fígols. A diferència dels ogres tradicionals fets de carn i ossos, o de les bruixes amb poders sobrenaturals, la Ginebreda destaca per la seva naturalesa completament vegetal. És descrita com una ogressa o donota monstruosa el cos de la qual està format per elements del bosc: fusta, branques retorçades, escorça rugosa i clapes de molsa humida.
Aquesta constitució la fa pràcticament indistingible de l'entorn natural quan es queda immòbil entre els arbres, permetent-li observar en silenci tot allò que passa al seu voltant. La llegenda explica que la Ginebreda té un geni absolutament terrible i una paciència nul·la, especialment quan es tracta del comportament dels infants. La seva funció principal en la tradició oral era la d'espantar els nens i nenes per evitar que s'allunyessin massa de casa, que es perdessin pel bosc o que tinguessin comportaments entremaliats.
S'explicava a la mainada que si desobeïen els pares o s'aventuraven massa lluny entre els pins i els ginebres, la Ginebreda sortiria del seu amagatall. L'aspecte més temut d'aquesta criatura no eren les seves dents o la seva mida, sinó les seves mans. Els braços de la Ginebreda són com branques llargues i flexibles, i les seves mans són apèndixs llenyosos, plens de punxes, arestes esmolades i estelles.
Quan atrapava un nen desobedient, no se'l menjava, sinó que li propinava una plantofada o un cop amb aquelles mans de fusta. Segons la dita popular, el cop de la Ginebreda provocava una coïssor i un dolor tan intensos que duraven exactament 'més de set setmanes', una xifra màgica i recurrent en el folklore que simbolitza un càstig llarg i
