El fardatxo és, sens dubte, una de les criatures més fascinants i singulars de la criptozoologia i la mitologia catalana, especialment arrelada a les comarques meridionals com el Camp de Tarragona, el Priorat i la Ribera d'Ebre. A diferència d'altres dracs o bèsties de foc d'origen purament infernal o celestial, el fardatxo té una història que barreja la crònica d'Índies, la biologia especulativa i les pors ancestrals de la pagesia. Físicament, es descriu com un saure de dimensions formidables, d'un color verd intens clapejat amb inconfusibles escates i taques blavoses. Tot i la seva constitució corpulenta i aparentment pesada, la creença popular li atribueix una agilitat extraordinària. Es diu que viu amagat a la capçada dels arbres més alts i frondosos, des d'on salta fàcilment d'una branca a l'altra, un comportament arborícola que sempre ha causat una profunda impressió neguitosa i terrorífica entre els llenyataires i els caminants que s'endinsaven als boscos.
Una de les facultats més misterioses d'aquesta criatura és la seva relació amb els fenòmens meteorològics. Es té la ferma convicció que el fardatxo té el poder de congriar la boira i manipular el clima local. Aquesta facultat no és del tot inversemblant si considerem l'arrelada tradició pagesa que observa com els llangardaixos i altres rèptils preveuen els canvis de temps i fugen a amagar-se dins els seus caus just abans que el cel descarregui una tempesta violenta. Al Camp de Tarragona, aquesta saviesa popular ha quedat immortalitzada en la dita: «luert ajupit, pluja de seguit». El fardatxo, per tant, actuaria com un baròmetre vivent i monstruós, un herald de les tempestes i les boires espesses que engoleixen les valls. L'origen d'aquesta bèstia, però, és el que la fa veritablement excepcional, ja que no té unes arrels estrictament autòctones, sinó transoceàniques, vinculades a l'època dels grans descobriments. La llegenda situa la seva arribada a la península de la mà de fra Tomàs de Berlanga, un rellevant naturalista i frare dominic que va ser un dels primers a arribar a l'illa de la Hispaniola. L'any de Nostre Senyor de 1533, l'Emperador el va nomenar bisbe de Panamà i Tierra Firme, i durant les seves travessies va descobrir les illes Galápagos. Segons expliquen les cròniques no oficials, en el
