El Drac de Montblanc és, sense cap mena de dubte, una de les figures més emblemàtiques i temudes de tota la mitologia catalana, indissociablement lligat a la llegenda universal de Sant Jordi. Segons explica la tradició popular, recollida per folcloristes de renom com Joan Amades al seu cèlebre 'Costumari Català', aquesta terrible i colossal bèstia va establir el seu cau a les rodalies de la murallada vila de Montblanc, a la comarca de la Conca de Barberà, sembrant el pànic i la desolació entre tots els seus habitants.
Aquest drac ferotge, d'aspecte esfereïdor, amb escates impenetrables, urpes afilades i un alè pestilent capaç d'enverinar l'aire i l'aigua de les fonts, va començar a terroritzar la regió de manera implacable. La seva gana insaciable el portava a devorar qualsevol ésser viu que trobés al seu pas. Per tal de mantenir-lo allunyat de les muralles de la ciutat i evitar una massacre, els vilatans van prendre la desesperada decisió d'alimentar-lo diàriament. Inicialment, li van oferir els seus ramats d'ovelles. Quan aquestes es van esgotar, van continuar amb els bous i, finalment, amb els cavalls, fins que la vila es va quedar completament sense bestiar.
Arribats a aquest punt crític, sense més animals per sadollar la fam de la bèstia, els habitants de Montblanc es van veure abocats a una decisió terrible: haurien de sacrificar vides humanes. Es va acordar que, cada dia, s'escolliria per sorteig una persona per ser lliurada al drac, incloent-hi la família reial. Tots els noms es van posar dins d'una olla, i una mà innocent extreia diàriament el nom de la víctima. Un dia fatídic, la sort va voler que el nom escollit fos el de la princesa Cleodolinda, la filla del rei. Malgrat el dolor incommensurable del monarca, que va plorar i suplicar per la vida de la seva filla, el pacte s'havia de complir, ja que molts altres pares ja havien plorat la pèrdua dels seus fills.
La jove princesa, mostrant una gran valentia, va sortir de les muralles de Montblanc i es va dirigir cap al cau del drac, acceptant el seu trist destí per salvar el seu poble. Quan la terrible bèstia avançava cap a ella, disposada a devorar-la, va sorgir d'entre la boira un bell i valent cavaller damunt d'un cavall blanc. Aquest cavaller, anomenat Jordi, portava una armadura lluent i,
