La Dona-peix és la fascinant i poètica adaptació catalana del mite universal i atemporal de la sirena, una figura que ha captivat la imaginació de la humanitat des de l'antiguitat i que té una presència molt arrelada, viscuda i temuda en les llegendes marineres de la Costa Brava i la comarca de l'Empordà. Aquestes criatures, que habiten a la frontera difusa on la terra ferma es troba amb l'abisme blau del mar Mediterrani, representen la dualitat intrínseca de l'oceà: la seva bellesa hipnòtica i irresistible, i alhora el seu perill letal i la seva força destructiva. En l'imaginari dels pescadors i mariners catalans, la Dona-peix no és només un personatge de conte, sinó una realitat misteriosa que calia respectar i témer a parts iguals, una explicació màgica per als misteris inabastables de les profunditats marines i per a les tragèdies incomprensibles que sovint assotaven les comunitats costaneres.
La descripció física de la Dona-peix segueix el cànon clàssic però amb matisos propis de la tradició local. Es tracta de criatures d'una bellesa sobrenatural i pertorbadora. La seva meitat superior és la d'una dona jove, de pell pàl·lida com la lluna i trets perfectes, sovint amb llargs cabells rulls que poden ser del color de l'or, de les algues fosques o fins i tot d'un blau profund. La seva meitat inferior, a partir de la cintura, es transforma en una poderosa cua de peix coberta d'escates que brillen amb reflexos iridescents, blaus, verds i platejats sota la llum del sol o de la lluna. Segons els relats transmesos de pares a fills a les tavernes dels ports, les dones-peix tenen el costum d'emergir de les profunditats durant les nits clares, especialment quan hi ha lluna plena, per asseure's sobre les roques escarpades i solitàries prop de la costa, on es dediquen a pentinar els seus cabells amb pintes de nacre o d'os de peix.
El tret més perillós i característic de la Dona-peix, però, no és la seva aparença, sinó la seva veu. S'explica que, mentre es pentinen, entonen cants d'una melodia tan dolça, trista i hipnòtica que cap ésser humà pot resistir-s'hi. Aquest cant té el poder màgic d'encisar els mariners que l'escolten des de les cobertes dels seus vaixells. La música els fa perdre completament el seny i la voluntat, fent que oblidin el rumb, les seves
