El Dimoni Escuat és un dels personatges més simpàtics, populars i entranyables de la mitologia i el folklore nadalenc dels Països Catalans. La seva figura és àmpliament coneguda gràcies a la famosa nadala tradicional "Allà sota una penya", on fa una aparició estel·lar i acaba sent apallissat pels pastorets que van a adorar el Nen Jesús. A diferència dels grans prínceps de les tenebres o de les criatures infernals que inspiren autèntic terror, el Dimoni Escuat representa una versió molt més terrenal, vulnerable i gairebé còmica de les forces del mal.
La seva característica física més destacada, i la que li dóna nom, és precisament l'absència de cua, un tret que el diferencia de la resta de dimonis clàssics i que, segons algunes llegendes, és el resultat d'un antic càstig diví o d'un accident vergonyós en intentar fugir d'un parany celestial. Aquesta falta de cua el fa menys temible i li atorga un aspecte lleugerament ridícul, la qual cosa contribueix a desmitificar la figura del diable davant dels ulls dels infants. Tot i la seva manca d'apèndix, el Dimoni Escuat és conegut per ser extremadament ràpid, àgil i esmunyedís, movent-se amb gran facilitat per intentar portar a terme les seves malifetes.
La tradició oral explica que la seva missió principal durant les nits d'hivern, i especialment la nit de Nadal, és intentar sabotejar les celebracions sagrades, espantar els pastors, apagar els focs de campament o sembrar la discòrdia entre els fidels. Tanmateix, els seus plans gairebé sempre acaben en un fracàs estrepitós i divertit. En la cèlebre nadala, el Dimoni Escuat, atret per la gatzara i la música dels pastorets que celebren el naixement del Jesuset, s'infiltra d'amagatotis entre ells.
Però la seva presència és ràpidament descoberta, i els pastors, lluny d'espantar-se, s'hi tiren al damunt i li claven una bona pallissa, deixant-lo "mig difunt" a ritme de "patrim, patrum". Aquesta escena, repetida milers de vegades en les representacions dels Pastorets arreu de Catalunya, simbolitza de manera lúdica i festiva el triomf absolut del bé sobre el mal, de la llum sobre la foscor, i de la innocència sobre la malícia. El Dimoni Escuat actua com el clàssic antagonista matusser que rep el seu merescut, provocant les rialles del públic i reforçant el missatge
