La Cocollona és, sense cap mena de dubte, una de les criatures més emblemàtiques, singulars i estimades de la mitologia urbana i moderna de la ciutat de Girona. Aquest ésser fantàstic, la naturalesa del qual combina de manera sorprenent i poètica la ferocitat d'un rèptil amb la delicadesa d'un insecte, és el protagonista d'una llegenda apòcrifa que ha arrelat profundament en l'imaginari col·lectiu dels gironins, convertint-se en un símbol inconfusible de la ciutat i dels seus misteris. La història de la Cocollona, que es diu que va ser popularitzada al segle vint pel dissenyador Emili Massanas, ens transporta a l'antic barri del Mercadal, just a la vora de les aigües tranquil·les del riu Onyar.
Segons explica aquesta fascinant narració, en aquell indret s'alçava antigament un convent de monges la vida de les quals s'allunyava força dels vots de pobresa, obediència i castedat que havien jurat. Les religioses portaven una vida mundana, plena de luxes, distraccions i un comportament poc devot. Tanmateix, entre totes elles, hi havia una jove novícia que posseïa una vocació religiosa veritable, pura i inquebrantable.
Aquesta monja, incapaç de suportar la vida desordenada de les seves companyes, els retreia constantment la seva actitud pecaminosa i les instava a tornar al camí de la fe i l'austeritat. Les altres monges, fartes de les contínues reprimendes de la jove i desitjant silenciar la seva veu acusadora, van prendre una decisió cruel i despietada. La van tancar amb pany i forrellat en una cel·la fosca, humida i subterrània del soterrani del convent, deixant-la completament aïllada del món exterior i sotmetent-la a un càstig terrible.
Van passar els anys, i les dures condicions de reclusió, la falta de llum solar, la humitat constant del riu proper i la mala alimentació van començar a transformar físicament la pobra novícia. La seva pell suau es va anar endurint i cobrint de denses escates verdes, la seva forma humana es va anar desdibuixant fins a convertir-se en un enorme i monstruós cocodril, reflectint el patiment i l'aïllament al qual havia estat sotmesa. Però el miracle de la llegenda es produeix precisament en el contrast entre el seu cos bestial i la seva ànima immaculada.
Gràcies a la puresa del seu esperit, a la seva bondat inalterable i a la
