La mítica Cadira de Sant Cristòfol és un objecte de llegenda que es troba a la cruïlla entre la religiositat popular i les creences màgiques ancestrals de Catalunya. Tot i portar el nom del sant patró dels viatgers i dels conductors, les històries que envolten aquesta cadira s'endinsen en el terreny de la superstició i el mite. Segons la tradició, aquesta relíquia no és una cadira qualsevol, sinó un seient tallat en pedra viva o en la fusta d'un arbre mil·lenari, amagat en una petita ermita o cova de difícil accés en algun punt escarpat de la geografia catalana.
La llegenda assegura que la cadira posseeix propietats protectores i guaridores extraordinàries. En temps passats, quan els viatges per les muntanyes i els boscos estaven plens de perills mortals com bandolers, bèsties ferotges i tempestes imprevistes, els viatgers i traginers feien llargs pelegrinatges per asseure's uns instants en aquesta cadira màgica. Es creia fermament que qui reposés el seu cos en aquest seient sagrat i invoqués la protecció del sant o de les forces invisibles de la natura, esdevindria immune a qualsevol accident o desgràcia durant el seu trajecte.
A més, s'explicava que la cadira tenia el poder de curar els mals d'esquena i les malalties dels ossos a aquells que havien treballat durament tota la seva vida. Amb el pas del temps, la ubicació exacta de la
