El Cabraboc de Ripollet és una de les figures més emblemàtiques i fascinants de la mitologia festiva del Vallès Occidental, un monstre de llegenda que ha passat de ser una criatura temuda a esdevenir el cor bategant de la identitat cultural i les festes populars de la vila. La llegenda original ens parla d'un ésser terrorífic, meitat home i meitat boc, que habitava a les zones fosques i humides prop del riu Ripoll i dels antics molins fariners. Amb uns ulls rogencs que brillaven en la foscor, unes banyes recargolades i un pelatge espès i pudent, el Cabraboc encarnava les pors ancestrals de la comunitat rural davant l'inconegut, la nit i les forces incontrolables de la natura.
Es deia que aquest monstre demoníac sortia del seu amagatall durant les nits de tempesta per raptar el bestiar, destruir les collites i espantar els vilatans que gosaven sortir de casa passada la mitjanit. El seu bram esfereïdor gelava la sang de qui l'escoltava. Tanmateix, com passa sovint amb els mites, la figura del Cabraboc va anar evolucionant.
La tradició explica que, gràcies a l'astúcia i la valentia de la gent de Ripollet, el monstre va ser finalment dominat i integrat en la vida del poble, transformant la seva energia destructiva en una força festiva i purificadora. Avui dia, el Cabraboc és el
