La figura de Cabíria, sovint identificada simplement com la Deessa Cabra de Cabrera, enfonsa les seves arrels en el passat iber i romà de la comarca del Maresme, concretament al voltant de la mítica muntanya de Burriac i el poble de Cabrera de Mar. Aquesta deessa tel·lúrica és una de les representacions més antigues de la fertilitat i la mare terra a la regió. Segons les restes arqueològiques i les llegendes transmeses oralment, els antics pobladors laietans veneraven una entitat divina que prenia la forma d'una cabra majestuosa, símbol de la força vital, l'abundància i la capacitat de supervivència en terrenys escarpats.
Cabíria era la protectora dels ramats, dels boscos mediterranis i de les collites que creixien a les faldes de la muntanya. Els rituals en el seu honor se celebraven en coves sagrades i santuaris a l'aire lliure durant els solsticis, on se li oferien fruits de la terra i llet per garantir la prosperitat de la comunitat. Amb l'arribada de la romanització, aquesta deessa local es va sincretitzar amb altres divinitats clàssiques, però la seva essència salvatge va perdurar en l'imaginari col·lectiu.
La llegenda explica que, en nits de lluna plena, l'esperit de Cabíria encara es pot veure saltant àgilment entre els penyals del castell de Burriac,
