El mite de Bufanúvols és una de les llegendes més arrelades a la tradició oral de les zones muntanyoses de Catalunya, on la meteorologia dicta el ritme de la vida agrària. Aquest personatge gegantí i de caràcter afable, tot i la seva força descomunal, és conegut com el senyor dels vents i el guardià del cel. Segons expliquen els antics pastors dels Pirineus, Bufanúvols no és un ésser malèvol, sinó una força de la natura personificada.
Quan el cel s'enfosqueix amb núvols negres i amenaçadors que porten calamarsa, els pagesos miren cap als cims i invoquen el seu nom, esperant que desperti de la seva letargia. Amb les seves galtes inflades com globus aerostàtics, Bufanúvols exhala un alè tan poderós que és capaç d'esquinçar les tempestes més ferotges i escombrar les boires més espesses, deixant rere seu un cel blau i serè. Es diu que viu en una cova amagada prop dels cims més alts, on guarda els vents en grans bots de cuir.
De vegades, quan està de bon humor, bufa suaument per fer girar els molins de vent o per alleujar la calor sufocant de l'estiu amb una brisa fresca. Tanmateix, si algú gosa desafiar-lo o si s'enfada per la manca de respecte cap a la muntanya, pot
