Les botargues són figures singulars, grotesques i fascinants que formen part de la rica mitologia i del bestiari festiu de diverses comarques dels Països Catalans, especialment arrelades a les zones de l'Alt Maestrat, els Ports de Morella i el Matarranya. Aquests personatges, de caràcter demoníac o bufonesc, apareixen principalment durant les festivitats d'hivern, com les celebracions dedicades a Sant Antoni Abat, i tenen la funció primordial de representar les forces del mal, les temptacions i el caos, en clara oposició a la virtut i l'ordre que encarnen els sants i les figures religioses. Visualment, les botargues són inconfusibles i estan dissenyades per provocar alhora terror i hilaritat.
Solen anar vestides amb indumentàries estrafolàries, sovint confeccionades amb teles de colors vius o, per contra, amb pells d'animals i draps vells que els confereixen un aspecte feréstec i primitiu. El tret més característic de les botargues és, sens dubte, la màscara. Aquestes caretes, elaborades tradicionalment amb fusta, cartró o cuir, representen rostres deformats, ganyotes diabòliques, banyes prominents i trets animals, ocultant completament la identitat del portador i atorgant-li una aura de misteri i impunitat.
Armades amb fuets, xurriaques, esquelles o pals, les botargues irrompen als carrers i places dels pobles fent un gran xivarri, saltant, corrent i empaitant la gent, especialment els nens i les noies joves. La seva actitud és provocadora, descarada i transgressora, trencant temporalment les normes socials establertes. En el context de les representacions teatrals populars, com la vida de Sant Antoni, les botargues escenifiquen les múltiples i terribles temptacions que el sant va haver d'afrontar durant el seu retir al desert.
Ells són els dimonis menors que intenten desviar l'eremita del seu camí de rectitud mitjançant ensurts, sorolls ensordidors i enganys. Malgrat la seva naturalesa teòricament maligna, les botargues tenen un paper purificador i catàrtic dins de la comunitat. El seu comportament caòtic i els cops de fuet tenen reminiscències de ritus pagans ancestrals relacionats amb la fertilitat de la terra, el desvetllament de la natura a l'inici de la
