En les profunditats dels boscos més antics i inexplorats de Catalunya, allà on la llum del sol amb prou feines arriba a tocar el terra cobert de fullaraca i molsa, habita una presència silenciosa i ancestral coneguda com el Bensor. Aquesta figura mítica, que s'allunya de les representacions antropomòrfiques clàssiques d'altres éssers fantàstics, és considerat l'esperit protector primigeni de la massa forestal, una entitat etèria que encarna la força vital, la saviesa i l'equilibri de la natura salvatge. El Bensor no té una forma física definida; és més aviat una energia, una vibració o una consciència que impregna cada arbre, cada roca i cada bri d'herba del seu domini.
A diferència dels follets, les fades o els gegants, que sovint interactuen directament amb els humans de manera visible, el Bensor prefereix romandre en l'anonimat i la invisibilitat. La seva presència es fa notar no a través de la vista, sinó a través dels sentits i la intuïció. Els llenyataires experimentats, els pastors solitaris i aquells que tenen una connexió profunda amb el bosc asseguren que poden sentir el Bensor com un lleu canvi en la direcció del vent, com un cruixit peculiar en les branques altes dels roures mil·lenaris, o com una sensació de pau i vigilància constant quan s'endinsen en l'espessor.
La missió principal d'aquest esperit antic és mantenir l'harmonia i la salut de l'ecosistema forestal. El Bensor actua com un guardià silenciós dels arbres sagrats, especialment de les alzines, els teixos i els pins centenaris, protegint-los de les malalties, dels incendis devastadors i de l'acció destructiva dels homes cobdiciosos. Segons les llegendes, quan algú intenta tallar un arbre protegit pel Bensor sense mostrar el degut respecte o sense una necessitat real, l'esperit pot desorientar el llenyataire, esmussar la seva destral o fer que es perdi en un laberint de camins que no porten enlloc.
A més de protegir la flora, el Bensor és el guia i el protector dels animals salvatges que habiten el bosc. Es diu que ell els adverteix dels perills imminents, com les tempestes fortes o l'arribada de caçadors furtius, i que guia els ramats de cérvols, senglars i ocells cap a les fonts d'aigua més netes i les pastures més abundants. En temps de sequera o de fred extrem, el Bensor vetlla
