La Begía és una figura fosca i misteriosa que habita en els racons més recòndits de la mitologia i les antigues rondalles catalanes. El seu nom, de ressonàncies arcaiques, s'associa sovint amb el món de la bruixeria, la màgia negra i els esperits malèfics que ronden per les zones rurals i boscoses del país. A diferència de la imatge típica de la bruixa amb escombra i barret punxegut, la Begía es presenta com una entitat més primordial i lligada a les forces obscures de la natura, una criatura de l'ombra que actua quan la llum del sol desapareix i el món queda sumit en la foscor.
En les descripcions tradicionals, la Begía sol ser retratada com una dona d'aspecte terrorífic, vella, decrèpita i amb trets gairebé monstruosos. Se la descriu amb els cabells esbullats, els ulls encesos com brases, la pell arrugada com l'escorça d'un arbre vell i unes mans llargues i ossudes acabades en ungles esmolades. Es diu que vesteix amb parracs foscos que es confonen amb la nit, la qual cosa li permet moure's de manera sigil·losa i passar desapercebuda entre les ombres dels boscos o en els carrerons solitaris dels pobles.
La seva presència sovint va acompanyada d'un vent fred i d'una sensació d'angoixa i terror que paralitza aquells que tenen la desgràcia de creuar-s'hi. El poder principal de la Begía rau en la seva capacitat per teixir encanteris malèfics i malediccions. Segons les llegendes, aquesta criatura aprofita l'energia de la lluna nova, el moment de màxima foscor del cicle lunar, per realitzar els seus rituals obscurs.
Es creu que pot provocar malalties misterioses tant en persones com en el bestiar, fer malbé les collites, assecar les fonts i portar la desgràcia a les cases que ha assenyalat com a objectiu. La seva màgia està profundament arrelada en el coneixement de verins, herbes tòxiques i antigues fórmules prohibides, que utilitza per manipular i destruir la vida al seu voltant. Moltes històries parlen de la Begía com una figura que segresta nens o viatgers perduts, arrossegant-los cap al seu cau amagat per utilitzar-los en els seus sinistres propòsits.
Aquest aspecte la connecta amb altres figures de l'home del sac o les bruixes devoradores de contes tradicionals, servint com a element alliçonador per espantar la canalla i evitar que
