El Banyut és una figura fosca i temible que habita en els racons més profunds de la mitologia i l'imaginari popular català. El seu nom, que fa referència directa a la presència de banyes, l'associa immediatament amb el món demoníac, les forces de l'inframon i els perills que s'amaguen en la foscor. A diferència d'altres dimonis menors o entremaliats, el Banyut representa una amenaça més primordial i aterridora, sent l'encarnació dels temors ancestrals de la humanitat davant d'allò desconegut i malèfic.
Sovint descrit com un ésser de grans dimensions, amb una silueta imponent coronada per unes banyes retorçades i afilades, el Banyut és considerat un senyor de les profunditats, ja siguin abismes subterranis, boscos impenetrables o les tenebres de la nit. En moltes llegendes i rondalles de transmissió oral, aquest personatge actua com a guardià de llocs maleïts o com a executor de càstigs severs per a aquells que gosen trencar els tabús o desafiar les lleis de la natura i la moralitat. La seva figura ha estat utilitzada històricament per mantenir l'ordre social i infondre respecte, sent un "espantamainades" de primer ordre que s'invocava per advertir dels perills d'allunyar-se dels camins segurs.
A més de la seva faceta terrorífica, el Banyut també apareix en el bestiari festiu d'algunes poblacions, on pren la forma de dracs banyuts o figures diabòliques que dansen entre el foc i les espurnes durant les festes majors i els correfocs. En aquestes
