Asclepi, divinitat coneguda també com a Esculapi per la civilització romana, és l'il·lustre déu grec de la medicina i la salut. Aquesta deïtat representa una figura absolutament central tant en el panteó de la mitologia clàssica com en la història antiga de Catalunya, gràcies a la seva profunda vinculació amb el jaciment arqueològic d'Empúries, situat a l'Escala. Segons relata el mite antic, Asclepi era el fill del poderós déu Apol·lo i la princesa mortal Coronis. Criat i educat pel savi centaure Quiró, el jove Asclepi va aprendre ràpidament tots els secrets de la medicina, la cirurgia i l'ús de les plantes remeieres. El seu talent innat per guarir els malalts era tan extraordinari que va arribar a desafiar els límits de la mortalitat humana, aconseguint ressuscitar persones que ja havien traspassat. Aquesta inaudita habilitat va despertar la ira d'Hades, el fosc déu de l'inframon, que va veure com el seu regne es buidava, i del mateix Zeus, el déu suprem de l'Olimp, que, per mantenir l'equilibri de l'univers, va decidir fulminar Asclepi amb un dels seus poderosos llamps destructors.
A l'antiga ciutat d'Empúries, considerada la principal porta d'entrada de les civilitzacions grega i romana a la península Ibèrica, el culte dedicat a Asclepi va adquirir una importància cabdal. L'any 1909, durant les excavacions al jaciment arqueològic, es va produir una troballa excepcional: es va descobrir una majestuosa estàtua de marbre dedicada al déu, que aviat es convertiria en un dels símbols més reconeguts d'Empúries i de tota l'arqueologia catalana. Aquesta magnífica escultura, datada del període hel·lenístic (segle II aC), representa Asclepi com un home madur, de port noble i barbut, transmetent una gran serenitat i un innegable poder diví. Tot i que alguns historiadors han debatut si la figura podria representar el déu Serapis, la tradició arrelada i la presència d'elements iconogràfics com la serp enroscada –símbol universal de la medicina i de la regeneració vital– reforcen la seva identificació com a Asclepi.
Els santuaris dedicats a Asclepi, coneguts com a Asclèpia, eren veritables centres neuràlgics de salut i espiritualitat a l'antiguitat. Els malalts hi acudien en massa cercant la guarició divina a través d'un procés ritualístic anomenat incubatio. Aquest
