Els Aparietencs són uns éssers fantàstics molt singulars que formen part de la rica i extensa família dels follets domèstics dins de la mitologia catalana. A diferència d'altres criatures feèriques que habiten als boscos, a les muntanyes o a prop dels rius, els aparietencs són esperits estrictament familiars i urbans, que han triat les cases dels humans com a la seva llar permanent. El seu nom, d'arrel clarament descriptiva, fa referència al seu hàbitat preferit i gairebé exclusiu: les parets, els envans, els murs gruixuts de les masies antigues i els racons més inaccessibles de les llars.
Aquests petits éssers invisibles conviuen amb les famílies humanes, establint una relació complexa basada en la convivència forçada, les entremaliadures i, de vegades, una estranya forma de protecció. Físicament, els aparietencs són descrits rarament, ja que la seva naturalesa és extremadament esquiva i es mouen a una velocitat increïble. Es creu que són d'una mida diminuta, capaços d'esmunyir-se per les escletxes més petites de la fusta, les esquerdes del guix o els forats dels ratolins.
La seva presència no es detecta pas per la vista, sinó per l'oïda i pels efectes de les seves accions. Són coneguts principalment per ser els responsables de tots aquells sorolls inexplicables que se senten a les cases, especialment durant el silenci de la nit: cruixits de la fusta, cops sords dins de les parets, passos lleugers a les golfes, o el so d'objectes que cauen sense que ningú els hagi tocat. Aquests fenòmens, que sovint espanten els habitants de la casa, són en realitat les activitats quotidianes i els jocs d'aquests follets inquiets.
El caràcter dels aparietencs és profundament entremaliat, capritxós i juganer. No són considerats éssers malignes o perillosos, però sí que poden arribar a ser molt molestos i empipadors. Gaudeixen fent petites destrosses i gastant bromes pesades als membres de la família: amaguen les claus, canvien els objectes de lloc, desfan els llits, fan caure la vaixella, apaguen les espelmes de cop o espanten els animals domèstics com els gats i els gossos.
La tradició popular aconsella que, davant de les trapelleries d'un aparietenc, el millor és
