L'Àliga és, sens dubte, una de les figures més antigues, emblemàtiques i reverenciades de tot el bestiari festiu català, ocupant un lloc d'honor en les celebracions tradicionals. A diferència d'altres bèsties com els dracs, les guites o les víbries, que tradicionalment han representat les forces del mal, l'inframon o el pecat i que històricament havien de ser sotmeses per sants i àngels, l'àliga ha estat sempre un símbol absolutament positiu. Històricament, se l'ha associat al poder, a la justícia, a la noblesa i, de manera molt especial, a les institucions municipals i a l'autoritat reial. La seva presència continuada en les celebracions públiques de Catalunya es remunta a l'edat mitjana, concretament a mitjans del segle XIV, quan va començar a aparèixer de forma regular a les processons de la festivitat del Corpus Christi per adoctrinar i meravellar el poble.
Originàriament, la iconografia de l'àliga estava fortament lligada a la religió cristiana, representant la figura de l'evangelista Sant Joan o, en algunes interpretacions, el mateix Jesucrist en la seva majestuositat. Aquest vincle sagrat li atorgava un estatus de privilegi extraordinari i inigualable: era l'única figura del bestiari popular que tenia el permís exprés per ballar a l'interior de les esglésies, just davant de l'altar major o reverenciant la custòdia durant la processó del Corpus. Aquest honor exclusiu, reservat únicament per a ella, evidenciava la seva posició de màxima dignitat i respecte dins de la complexa jerarquia del bestiari festiu d'aquella època.
Amb el pas inexorable dels segles, el simbolisme purament religiós de l'àliga va anar evolucionant i secularitzant-se cap a una representació molt més civil, política i institucional. L'àliga, sovint coronada, es va convertir en el símbol inequívoc de les ciutats i viles que gaudien de privileges atorgats per la reialesa, esdevenint així la màxima ambaixadora de la població davant de visitants il·lustres. Per aquest motiu fonamental, la seva sortida als carrers i places estava i està estrictament protocol·litzada, reservant-se de manera exclusiva per a les ocasions més solemnes i transcendents. Aquestes ocasions incloïen les visites de monarques, les celebracions de grans victòries militars, les festivitats religioses de precepte i,
