Els Alarbs són un poble llegendari que apareix sovint en la mitologia i les antigues cròniques catalanes i andorranes, estretament vinculats a les gestes èpiques de l'emperador Carlemany. En l'imaginari popular, el terme "alarb" s'ha utilitzat històricament de manera genèrica per designar els musulmans, sarraïns o àrabs que van ocupar la península Ibèrica, però en el context de les llegendes pirinenques, adquireixen una dimensió gairebé mítica. Una de les narracions més conegudes és la que relaciona els alarbs amb la famosa batalla dels Camps Catalàunics i amb les campanyes de Carlemany per alliberar els territoris cristians del domini sarraí.
Segons la tradició recollida en diverses fonts, incloent-hi l'himne nacional d'Andorra ("El gran Carlemany, mon pare, dels alarbs em deslliurà"), l'emperador franc va travessar els Pirineus perseguint aquestes hosts enemigues. Les llegendes expliquen com Carlemany va lluitar ferotgement contra els alarbs en batalles èpiques que van deixar empremta en la toponímia i les tradicions locals de nombroses valls pirinenques. En algunes versions, els alarbs són descrits com un exèrcit temible i fosc, associat de vegades amb forces demoníaques o paganes que amenaçaven la fe cristiana.
La confusió històrica ha portat a barrejar la figura dels alarbs amb altres pobles invasors, com els huns d'Àtila o fins i tot els antics catalauni, creant un amalgama de mites i fets històrics que enriqueixen el folklore de la regió. Aquestes històries de lluites heroiques contra els alarbs van servir durant segles per cohesionar les comunitats cristianes de les muntanyes, reforçant el seu sentit d'identitat i la seva connexió amb un passat gloriós de resistència i reconquesta. La figura de l'alarb esdevé així l'arquetip de l'enemic ancestral, l'altre, contra el qual es forja la identitat pròpia.
A més de les batalles, hi ha llegendes que parlen de tresors amagats pels alarbs en la seva fugida, coves secretes on es refugiaven i castells encantats que abans van ser les seves fortaleses. Aquests elements fantàstics afegeixen un aire de misteri a les restes arqueològiques i als paratges naturals, on la memòria col·lectiva encara intueix la presència d'aquell poble llegendari. La transmissió oral d'aquestes narracions ha permès que el mite dels
